Una petita reflexió electoral

Artur Mas guanya sense precedents les eleccions deixant als socialistes en rídicul. S'ha vist ben clar, ja que Montilla no ha trigat gents en rebutjar ser el cap de l'oposició. Aquest fet, ha tacat encara més l'imatge del partit que tan els hi costarà recuperar.

Però un altre fet inèdit és la col·locació del partit popular català en tercer lloc després de la desastrosa i radical campanya electoral que han dut a terme. Aquest resultat pot reflectir dos perspectives: els catalans es senten insatisfets amb el govern d'esquerres dut fins ara pel tripartit o es que una bona part de la ciutadania catalana s'oposa totalment a la independència i a la vegada, té una ideologia més de dretes.

No obstant, la sorpresa d'aquestes eleccions també ha sigut pels partits d'esquerres ja que per primera vegada Iniciativa per Catalunya els Verds han superat a Esquerra Rèpublicana de Catalunya. Tot resultat té una explicació i es que ERC s'ha posicionat massa i ha donat una forta importància a la independència de Catalunya sense tenir en compte la diversitat de partits independentistes que s'han format últimament i que parteixen com a únic recurs i única solució a tots els nostres problemes en societat.

Ha guanyat un partit de centre-dreta amb uns ideals independentistes que ha passat l'anterior legislatura criticant l'oposició i que, ha fet una campanya electoral bastant-se amb els errors de la competència.

No estem atravessant un dels millors moments, ni com a catalans, ni espanyols, ni com a ciutadans de món i sembla que aquest no és un tema principal comparat amb la necessitat d'estar en el poder. Tots els partits han fet una campanya bastant-se amb la critica dels altres i sense quasibé sense citar els objectius de cada un. Durant mesos s'ha proclamat un debat electoral, un cara a cara, que no s'ha fet. I per no esmentar la quantitat de diners invertits per fer tal propaganda.

No sembla un fet real, que en un país desenvolupat com el que vivim, en el segle XXI no es pugui votar a cap partit d'esquerres sense que l'objectiu final sigui l'indepèndencia i amb la suficient força i popularitat per fer front a la política actual. Potser és un ideal inalcançable per somiadors però en aquestes eleccions els catalans i catalanes han donat el seu vot al partit que hagi sigut perquè “és el que menys desagrada”. És a dir, els ciutadans d'aquesta comunitat no veuen les solucions en cap partit actual sinó que ho veuen tot tan negre que voten per evitar una catàstrofe pitjor.

És una visió molt negativa però real. Ara mateix, l'única força que te la capacitat per fer un gir a la situació és Convergència i Unió. Tot Catalunya espera el canvi tan proclamat i que per fi, s'obrin de nou les portes de l'esperança amb objectius tan clars com l'Estatut, la reducció de l'atur i una reforma econòmica digna.