domingo, 2 de enero de 2011

Benvingut 2011



       Un altre diumenge al vespre melancòlic, una altre tarda pensativa, una altre oportunitat per reflexionar sobre qualsevol cosa. Sembla que aquesta vegada és diferent per travessar un altre any, sembla com si el fet de canviar de numero canviés completament la nostre vida. Però, al cap i a la fi tot és igual, només canvia la data. Encara que si mirem enrera i observem tot el que hem viscut ens assabentarem de la quantitat de coses que ens han passat, dels moments que mai oblidarem, dels canvis que hem realitzat, de qui érem i de qui som, dels que han marxat i han vingut, de la vida que portàvem abans i de la que portem ara.
       Tot és diferent. Els temps passa i no en som conscients. I ens canvia, el temps juntament amb les experiències personals fan que siguem persones diferents i que l'essencia de cada un de nosaltres desaparegui donat els canvis que adoptem al llarg de la nostre vida. Si ens preguntem qui som no obtindrem resposta, al menys, una resposta lògica. Realment, som allò que volem ser. Perquè al cap i a la fi les nostres decisions ens porten per camins traçats que semblen recorreguts per arribar al nostre objectiu final: la felicitat.
       Jo, personalment, faig la valoració del any plantejant-me si he sigut feliç o no. La resposta és ben clara: la felicitat individual la cerquem cada dia nosaltres mateixos a base de lluitar pel que més volem. Lluitar resulta fàcil per alguns encara que, personalment no m'agrada enfocar aquesta vida com una lluita sinó com una oportunitat de gaudir en qualsevol moment per trobar la felicitat en plenitud, encara que sigui en una calamitat. Però no crec que aquest sentiment sigui fruit únicament dels nosaltres esforços sinó també de la situació en la que ens trobem, aquesta moltes vegades inevitable. Però sempre ens hem de buscar el nostre petit racó a la vida i decorar-lo de detalls que ens facin feliços adornats sobretot per la gent que més estimem i; si més no, difuminar el dolor amb un somriure.
       Aquest 2010, com aquesta vida, ha estat canviant, inestable, engrescador, entusiasta, sorprenent, emocionant, divertit, somiador, tendre... Marxen alguns i venen d'altres. Plorem sense consol quan algú desapareix sigui per voluntat pròpia o no; i no valorem quan algú altre entra i ens il·lumina el camí sense demanar-li. Quan fem aquestes valoracions podem apreciar la magnifica sort que tenim alguns per sentir la escalfor diària dels més estimats. Estimar i se estimar és el que realment ens dona felicitat... tot el demés queda en segon plat. Però seguidament, jo faig una valoració de tot el que he après, d'allò que he aconseguit, d'on he fracassat i perquè però sobretot dels errors que he comès.
       Ens fem grans, cada dia una mica més, i sembla que això d'entregar-nos a la vida ens queda prou lluny com per fixar-nos en complir al dia a dia deixant aparcat les ganes de disfrutar. Diguin el que diguin les teories sobrenaturals, només tenim una vida i com a tal hem de saber que això s'acaba. Per tant, no hi ha cap altre condició que apreciar tot el que tenim i cuidar-ho per no perdre ni un sol instant. Jo, de moment és el que procuraré aquest 2011.

       Bon any a tothom!

1 comentario:

  1. No se xq pro cada vegada m'agraden els teus artícles jeje.

    Bon any Natalia!!

    ResponderEliminar