Tot
és diferent. Els temps passa i no en som conscients. I ens canvia,
el temps juntament amb les experiències personals fan que siguem
persones diferents i que l'essencia de cada un de nosaltres
desaparegui donat els canvis que adoptem al llarg de la nostre vida.
Si ens preguntem qui som no obtindrem resposta, al menys, una
resposta lògica. Realment, som allò que volem ser. Perquè al cap i
a la fi les nostres decisions ens porten per camins traçats que
semblen recorreguts per arribar al nostre objectiu final: la
felicitat.
Jo,
personalment, faig la valoració del any plantejant-me si he sigut
feliç o no. La resposta és ben clara: la felicitat individual la
cerquem cada dia nosaltres mateixos a base de lluitar pel que més
volem. Lluitar resulta fàcil per alguns encara que, personalment no
m'agrada enfocar aquesta vida com una lluita sinó com una
oportunitat de gaudir en qualsevol moment per trobar la felicitat en
plenitud, encara que sigui en una calamitat. Però no crec que aquest
sentiment sigui fruit únicament dels nosaltres esforços sinó també
de la situació en la que ens trobem, aquesta moltes vegades
inevitable. Però sempre ens hem de buscar el nostre petit racó a la
vida i decorar-lo de detalls que ens facin feliços adornats sobretot
per la gent que més estimem i; si més no, difuminar el dolor amb un
somriure.
Aquest
2010, com aquesta vida, ha estat canviant, inestable, engrescador,
entusiasta, sorprenent, emocionant, divertit, somiador, tendre...
Marxen alguns i venen d'altres. Plorem sense consol quan algú
desapareix sigui per voluntat pròpia o no; i no valorem quan algú
altre entra i ens il·lumina el camí sense demanar-li. Quan fem
aquestes valoracions podem apreciar la magnifica sort que tenim
alguns per sentir la escalfor diària dels més estimats. Estimar i
se estimar és el que realment ens dona felicitat... tot el demés
queda en segon plat. Però seguidament, jo faig una valoració de tot
el que he après, d'allò que he aconseguit, d'on he fracassat i
perquè però sobretot dels errors que he comès.
Ens
fem grans, cada dia una mica més, i sembla que això d'entregar-nos
a la vida ens queda prou lluny com per fixar-nos en complir al dia a
dia deixant aparcat les ganes de disfrutar. Diguin el que diguin les
teories sobrenaturals, només tenim una vida i com a tal hem de saber
que això s'acaba. Per tant, no hi ha cap altre condició que
apreciar tot el que tenim i cuidar-ho per no perdre ni un sol
instant. Jo, de moment és el que procuraré aquest 2011.
Bon
any a tothom!
No se xq pro cada vegada m'agraden els teus artícles jeje.
ResponderEliminarBon any Natalia!!