El
partit socialista català està vivint un dels pitjors moments de la
seva història i encara no han esbrinat la causa. Després de les
declaracions de José Montilla davant d'una directa notícia de Josep
Cuní als matins de TV3 va quedar molt clar que no era el millor
president del govern que havia tingut Catalunya. Montilla va recalcar
que li havia faltat “mà dura” i que no havia pres mesures en
situacions requerides com al incident d'Horta de Sant Joan. No
obstant això, han hagut forces distorsions dins del partit en els
seus anys al poder:
En
primer lloc, s'ha desvinculat totalment de la seva ideologia
perdent-se en un univers sense cap tipus de posicionament sobre la
independència de Catalunya i el concert econòmic. Els catalans i
catalanes demanen a crits la rebaixa d'impostos excessiva com ara
l'import de successions. Però no s'ha fet res al respecte. En segon
lloc, la diversitat d'opinions dins del tripartit: un govern i moltes
direccions. I en tercer lloc, la poca imposició de Montilla davant
de José Luis Rodríguez Zapatero.
Però
després de fer una anàlisis totalment destructiu del govern durant
els quatre últims anys a Catalunya, s'han vist els resultats i el
partit s'ha vist totalment afectat. Sabent algunes de les causes, ja
han pres mesures com la dimissió automàtica del expresident ja que
creu que es consideraria un obstacle pel partit sent cap de
l'oposició. Han posat al capdamunt una persona amb més iniciativa,
amb més empenta: Joaquim Nadal
El fet inèdit arriba avui quan Montilla torna a sortir a la premsa
culpant a diferents persones del seu fracaç. Explica que
Convergència i Unió s'ha dedicat únicament a ilegitimar i
desaprovar les seves decisions i s'ha sentit “sense cap tipus de
recolzament” per part de l'oposició. També culpa a Zapatero per
la retallada de l'Estatut i la poca consideració cap a Catalunya. I
per finalitzar, acusa als seus “excompanys de poder”, Esquerra
Republicana de Catalunya i a Iniciativa per Catalunya els Verds, per
imposar la seva ideologia resolent únicament, problemes particulars
oblidant el benestar dels ciutadans catalans.
És
cert que ser president del govern català en temps de crisi és una
tasca realment complicada, però el senyor Montilla ha estat en el
poder com una figura representativa; com un peó sense moviment.
Encara que, si observem detalladament la situació, l'únic culpable
és el propi partit per haver tingut confiança en una persona com
tal. El Partit Socialista Català sempre ha tingut les idees molt
clares, dirigit al capdamunt per membres amb empenta; i resulta
ridícul el moment el qual estan atraveçant. Ara, tot serà qüestió
de reconstruir el partit intentant, sobretot, que la crisi afecti el
menys possible al Partido Socialista Obrero Español ja que la seva
funció al 2012 és ben clara: fer front a la dreta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario