Comunicats etarres insuficients

       ETA torna a fer declaracions sobre la seva situació actual. Aquesta vegada declara un alto al foc permanent i de caràcter general. Ho defineixen com un compromís ferm amb un procés de solució definitiu. Tot i així, continuen posant preu a la pau: l'autodeterminació i l'incorporació de Navarra. És a dir, l'abandonament de les armes encara queda molt lluny.

       Recordem que al 1998, ETA va qualificar la treva “ d'indefinida i total “ i en el 2006 ja va dir que era “permanent”. Després de rebre desenes de declaracions totalment falses i contradites amb els darrers violents fets etarres, no podem esperar la sinceritat de la paraula d'ETA.

       Però la posició del govern és totalment solida marcant límits sense baixar la guardia. No només això, sinó que en aquestes situacions s'aconsegueix la unió de tots els partits polítics estatals i autonòmics. La visió optimista de la lluita anti-etarra és evidentment, la similitud del pensament i ideologia de cada un dels partits oposant-se a la violència.

          Si fem una anàlisi complert de la notícia, no és tan clar com la podem valorar. Estem valorant un altre comunicat d'ETA positiu encara que amb imposició de condicions i un afrontament valent per part del govern però a la vegada indefens i sense massa solucions.

Hi ha teories que diuen que és el final del grup etarra, hi ha que expliquen que tan sols és un avís i recordatori que segueixen a la expectativa de la resolució de les seves peticions. Ningú ho sap perquè mai s'acaba d'entendre el seu missatge.

        El que si que hauria d'entendre ETA, d'una vegada per totes, és l'oposició del món contra el terrorisme; l'oposició de tots aquells que creuen que la independència d'un país no es paga amb la sang de milions d'innocents; que de la mateixa manera que reivindiquen la llibertat pel seu territori violen el mateix dret, violen el dret a viure de tots aquells indefensos que han assassinat amb les seves pròpies mans, que la diversitat d'opinions és algu natural en aquest món i s'ha d'entendre com tal, sense imposar res perquè aquest únicament és el somni desitjat d'uns quants; que la vida no està creada per matar sinó per viure-la.