Una lluita desapercebuda

     A l'actualitat els ciutadans vivim rodejats d'esport: a les notícies, com a activitat social, com a ajuda per perdre pes... però realment les persones no són conscients del que representa l'alt rendiment esportiu.

     L'esport de competició professional resulta molt més complexe del que sembla a simple vista. No es tracta de competir i guanyar mentre se surt a la televisió rebent fortunes. Més enllà del que ens ensenyen els mitjans de comunicació, més enllà dels esports “típics” com són el futbol o la formula 1 trobem un univers d'esports més minoritaris i menys valorats però practicats amb molt sacrifici. Un sacrifici dut a terme per esportistes que, a part d'això, també s'han de desenvolupar com a persones formant-se portant una vida acadèmica o laboral com la resta dels ciutadans. Resulta complicat ser el millor en tot tenint tantes coses a fer i més amb l'ambició compartida entre aquests.

    Una persona submergida en aquest món està destinada a fluir en una rutina protagonitzada per l'esgotament físic; aquest causat del compromís individual per arribar als propis objectius. Els esportistes han de saber entrenar, aparentment resulta fàcil, i a part, competir. Donar el 100% en cada ocasió requerida no resulta tan senzill i menys sota pressió d'aquells qui demanen un objectiu per assistir a algun campionat internacional. No només això si no que, generalitzant, l'esport no és únicament un esport, sinó un estil de vida. Això comporta una existència protagonitza per una lluita continua per sobreviure sent els millors; deixant enrera els obstacles per molt destructors que siguin i mirar endavant amb confiança i constància. Al cap i a la fi, serien el dos termes que duen al èxit. “L'aigua no forada la pedra per la seva força, sinó per la seva constància”.

    La majoria de persones que no tenen res a veure en aquest àmbit, no poden entendre el per que llevar-se abans de les sis del matí, el per que no es pot assistir a totes les festes per un horari tan estricte, el per que tantes ganes de descansar quan hi ha un moment lliure...

    No és senzill d'explicar. Les persones que viuen per l'esport han crescut així, tenint un concepte de la vida totalment diferent. Saben molt clar el que volen i la majoria son molt pràctics i sintètics: mesuren l'ambició del seu objectiu i el camí que han de traçar per arribar-hi. A partir d'aquí, actuen d'una manera o d'una altre.

     Però per parlar d'esport i les seves raons podríem omplir milers de llibres. No obstant això, queda resumit com l'estil de vida que vol dur una persona submergida en aquest món, ple d'obstacles i de superació personal, de fracassos i d'èxits, de viatges emocionants, de lluita en grup i sobretot d'instants de felicitat.