Una petita reflexió electoral

Artur Mas guanya sense precedents les eleccions deixant als socialistes en rídicul. S'ha vist ben clar, ja que Montilla no ha trigat gents en rebutjar ser el cap de l'oposició. Aquest fet, ha tacat encara més l'imatge del partit que tan els hi costarà recuperar.

Però un altre fet inèdit és la col·locació del partit popular català en tercer lloc després de la desastrosa i radical campanya electoral que han dut a terme. Aquest resultat pot reflectir dos perspectives: els catalans es senten insatisfets amb el govern d'esquerres dut fins ara pel tripartit o es que una bona part de la ciutadania catalana s'oposa totalment a la independència i a la vegada, té una ideologia més de dretes.

No obstant, la sorpresa d'aquestes eleccions també ha sigut pels partits d'esquerres ja que per primera vegada Iniciativa per Catalunya els Verds han superat a Esquerra Rèpublicana de Catalunya. Tot resultat té una explicació i es que ERC s'ha posicionat massa i ha donat una forta importància a la independència de Catalunya sense tenir en compte la diversitat de partits independentistes que s'han format últimament i que parteixen com a únic recurs i única solució a tots els nostres problemes en societat.

Ha guanyat un partit de centre-dreta amb uns ideals independentistes que ha passat l'anterior legislatura criticant l'oposició i que, ha fet una campanya electoral bastant-se amb els errors de la competència.

No estem atravessant un dels millors moments, ni com a catalans, ni espanyols, ni com a ciutadans de món i sembla que aquest no és un tema principal comparat amb la necessitat d'estar en el poder. Tots els partits han fet una campanya bastant-se amb la critica dels altres i sense quasibé sense citar els objectius de cada un. Durant mesos s'ha proclamat un debat electoral, un cara a cara, que no s'ha fet. I per no esmentar la quantitat de diners invertits per fer tal propaganda.

No sembla un fet real, que en un país desenvolupat com el que vivim, en el segle XXI no es pugui votar a cap partit d'esquerres sense que l'objectiu final sigui l'indepèndencia i amb la suficient força i popularitat per fer front a la política actual. Potser és un ideal inalcançable per somiadors però en aquestes eleccions els catalans i catalanes han donat el seu vot al partit que hagi sigut perquè “és el que menys desagrada”. És a dir, els ciutadans d'aquesta comunitat no veuen les solucions en cap partit actual sinó que ho veuen tot tan negre que voten per evitar una catàstrofe pitjor.

És una visió molt negativa però real. Ara mateix, l'única força que te la capacitat per fer un gir a la situació és Convergència i Unió. Tot Catalunya espera el canvi tan proclamat i que per fi, s'obrin de nou les portes de l'esperança amb objectius tan clars com l'Estatut, la reducció de l'atur i una reforma econòmica digna.

Comunicació sexy

Si parlem de comunicació es tracta de transmetre un missatge a algú i que aquesta persona es quedi amb la idea que li volem transmetre, tal i com és; tal i com ho veiem nosaltres, els comunicadors.

Però resulta difícil fer-ho d'una menara tan objectiva ja que el receptor no es un robot en blanc i te una educació, una experiència i un seguit de casos que han fet que tinguin una idea. Per tan, aquest s'agafarà la part del missatge que més li agrada, que més li interessa o que més li impacta.

L'objectivitat en el món de la comunicació és un terme molt abstracte. Podríem dir, que fins i tot, no existeix. Ja que els periodistes som descriptors d'una realitat, una realitat molt subjectiva i que la seva interpretació dependrà de com s'expliqui. I això és el que realment fa interessant aquest ofici, ja que, els comunicadors intentem transmetre un missatge perquè els receptors puguin crearse les seves pròpies opinions, es posicionin i finalment, hi hagi el més interessant de tot, diversitat.

El problema del periodisme es que molts mitjans ja no busquen la descripció d'una realitat transparent, sinó la manipulació de la informació per imposar una idea i d'aquesta manera, obtenir finalitats d'interés prop; normalment econòmiques.

Davant d'aquesta situació, on el periodisme és tan important en una societat ja que influeix als ciutadans d'una manera totalment directe, no ens podem permetre que la maximització de beneficis de les grans entitats comunicatives passin per sobre de la realitat dels fets. El que realment, és insoluble, és el posicionament tan evident que adopten diferents medis davant d'un mateix esdevinement. No fa falta ni llegir el cos de la noticia; únicament amb el títol ja sabem quina ideologia adopten per persuadir a un tipus definit i determinat de persones.

Per a mi, la comunicació sexy és aquella que ens deixa veure els fets per a que els receptors puguem pensar, reflexionar i a partir d'això, crear-nos un punt de vista. Però si analitzem la psicologia humana, el nostre cervell és vago i prefereix la informació mastegada amb opinió inclosa que no pas haver reflexionar. Així doncs, s'ha d'intentar afrontar aquesta situació fent un periodisme millor, més real, més transparent i sobretot, més imparcial.