Avui fa
dotze anys d’aquell tràgic accident que va marcar la vida a molts catalans i
catalanes. Un accident que va donar molt a parlar, que es recordarà durant la
resta dels nostres dies. Un accident que va marcar el panorama musical català. Avui
fa dotze anys que Carles Sabater va morir. Aquell tretze de febrer a Vilanova
del Penedès quan finalitzava un concert que commemorava el dotzè aniversari de
Sau, va deixar a tots els seus fans estupefactes. La causa de la mort va ser un
atac de cor tot i que han hagut discrepàncies donat els rumors de que fos una
sobredosis de cocaïna. No obstant això, la versió oficial és la parada
càrdio-respiratòria. Els resultats de l’autòpsia mai van ser publicats.
Carles
Sabater va néixer el 21 de setembre del 1962 i va romandre durant tota la seva
infància al barri de la Barceloneta però gràcies al seu amor cap a l’art va
ingressar al Institut del Teatre al finalitzar el COU. Així no obstant, no va
ser fins el 1986 que la música li va cridar l’atenció com un mitjà per
expressar-se. La inspiració va ser deguda a la familiarització amb Pep Sala, el
qual ja tenia experiència musical ja que en aquella època era el responsable
del conservatori de música a Vic. Ells dos i en Joan Capdevila van formar una
de les bandes més famoses del rock
català juntament amb Sopa de Cabra i els Pets.
Sau, a
pesar de la curta vida d’en Carles, va formar un ventall de cd’s venent se amb
èxit, si més no, sempre s’havien considerat una banda “de concerts”. El seu primer tema publicat es titulava No puc deixar de fumar, al que seguirien molts d’altres: Per la
porta de servei , amb la revolucionaria No he nascut per militar; Quina
nit gravat a Londres i que incloïa Boig per tu; El més gran dels
pecadors, Concert de Mitjanit, gravat en directe amb la participació
de Luz Casal, Phil Manzanera, Carles Segarra, Dani Nel·lo i Robbie Robertson;
Junts de nou per primer cop, després d’un any sabàtic del grup en que Pep Sala va fundar la Banda del Bar; Cançons
perdudes, rareses i remescles; Set, que commemorava el desè
aniversari del grup i Amb la lluna a l’esquena.
Per la banda de la faràndula, Sabater va interpretar
papers en obres com Cyrano de Bergerac,
Romeu i Julieta, el Malentès o el Knack
per exemple. Va fer televisió formant part de series de renom com I ara què, Xenia?, Sitges o Arnau . Va fer
cine participant en pel·lícules com Gaudí
o Vida privada. El teatre musical va
ocupar la seva última època ja que va protagonitzar musicals de gran èxit, els
quals compaginava amb Sau. Va fer el musical tots dos amb Àngels Gonyalons, company
i pirates amb Dragon Dagmon.
Tothom recorda a Carles Sabater com aquell personatge
humil, tímid, pessimista, seductor, poeta, carismàtic. Se’l havia definit com
el dandi del rock català comparant-lo, en moltes ocasions, amb James Dean.
Segons les persones més properes, tenia una certa obsessió amb la lluna. Estava
enamorat d’ella i així també ho demostrava la lletra de les seves cançons; li
va dedicar moltes entre elles Boig per tu.
Ell sempre s’havia identificat amb els
seus fans, de tal manera que l’estat de felicitat pura per ell era sobre un
escenari on entrava amb comunió amb el públic, com anhel de fondre’s amb ell.
Ho tenia tot: imatge per les fans adolescents (era la major part), la seva veu
emblemàtica, el “faceta” d’actor per interpretar les cançons a sobre dels
escenaris... El seu talent per a tot el va portar a la fama de ben jove.
Uns mesos més tard del accident, el 27 d’abril del 1999,
es va celebrar un homenatge al palau Sant Jordi, el qual s’omplí amb més de
20.000 persones. L’esdeveniment consistia en un concert format per una nodrida
galeria de convidats com Lluís Llach, Gerard Quintana, Lax’n’busto, Luz Casal, Marina
Rosell o Sangrait, tot dirigit per Pep Sala. Tots ells interpretaren algunes cançons de Sau però el moment més emotiu
va ser protagonitzat pel púbic mentre cantaven el clàssic boig per tu.
Sau es va convertir en un
fenomen de masses gràcies als deu discs en deu anys i els milers de concerts repartits
pels països catalans i Europa, molt d’ells multitudinaris. Juntament amb
Lax’n’busto, Gossos, Sopa de Cabra i els Pets van formar part de l’etapa
revolucionaria del rock català, una etapa formada per cançons amb missatges ben
clars que deixaren a tothom petrificat, una etapa que mai tornarà i que vista
l’expectativa sembla complicat que reaparegui una força musical catalana tan
impactant com la dels anys noranta.
Carles Sabater va viure tan sols 36 anys però amb tanta
intensitat que la seva mort es va traduir en un buit pel rock català, va deixar
òrfena la nostre cultura. Aquesta nació no va perdre únicament una veu, sinó un
emblemàtic personatge que ha quedat a la memòria de tots aquells que va enamorar
amb un grapat de cançons. Pep Sala, poc dies després de la seva mort va dir: “
Sau va morir divendres, però Carles Sabater no morirà mai”.
