Gossos aixeca el palau de la música

        Ahir Gossos, juntament amb la Beth, va emocionar al seu públic durant la celebració del 12é festival del mil·lenni. Van presentar el seu nou Cd al Palau de la Música la forta energia que els predomina. Un espectacle que va més enllà per reivindicar que la música en català continua viva i renovada.

         Per la Beth és el primer disc en català. Un cd composat per ella mateixa i que l'emprén amb moltes més ganes que els altres: "Sé que si aquells dos concerts (després d' Operación Triunfo) estaven plens de gom a gom és perquè la gent venia a veure un personatge televisiu. Ara em vénen a escoltar independentment dels programes de tele on hagi sortit, i es nota”

         En canvi, el grup Gossos tenen una gran experiència musical en català i a l'hora de deixar-se portar per la música a dalt del escenari es notava. Van ser naturals, enèrgics, divertits, engrescadors, professionals i amb carisma; com sempre. Cantaren cançons com “Dia 1”, “condemnats”, “oxigen” i la famosíssima “corren” mentre que la Beth va tocar “terra trencada”, “tots els botons”, “més enllà” i alguna amb anglès.

        L'ambient que es respirava transmatent una gran força catalana dins del Palau de la Música mentre sonaven les veus dels cantants acompanya de les del públic va fer que es veiessin moltes cares d'emoció.

         

Comunicats etarres insuficients

       ETA torna a fer declaracions sobre la seva situació actual. Aquesta vegada declara un alto al foc permanent i de caràcter general. Ho defineixen com un compromís ferm amb un procés de solució definitiu. Tot i així, continuen posant preu a la pau: l'autodeterminació i l'incorporació de Navarra. És a dir, l'abandonament de les armes encara queda molt lluny.

       Recordem que al 1998, ETA va qualificar la treva “ d'indefinida i total “ i en el 2006 ja va dir que era “permanent”. Després de rebre desenes de declaracions totalment falses i contradites amb els darrers violents fets etarres, no podem esperar la sinceritat de la paraula d'ETA.

       Però la posició del govern és totalment solida marcant límits sense baixar la guardia. No només això, sinó que en aquestes situacions s'aconsegueix la unió de tots els partits polítics estatals i autonòmics. La visió optimista de la lluita anti-etarra és evidentment, la similitud del pensament i ideologia de cada un dels partits oposant-se a la violència.

          Si fem una anàlisi complert de la notícia, no és tan clar com la podem valorar. Estem valorant un altre comunicat d'ETA positiu encara que amb imposició de condicions i un afrontament valent per part del govern però a la vegada indefens i sense massa solucions.

Hi ha teories que diuen que és el final del grup etarra, hi ha que expliquen que tan sols és un avís i recordatori que segueixen a la expectativa de la resolució de les seves peticions. Ningú ho sap perquè mai s'acaba d'entendre el seu missatge.

        El que si que hauria d'entendre ETA, d'una vegada per totes, és l'oposició del món contra el terrorisme; l'oposició de tots aquells que creuen que la independència d'un país no es paga amb la sang de milions d'innocents; que de la mateixa manera que reivindiquen la llibertat pel seu territori violen el mateix dret, violen el dret a viure de tots aquells indefensos que han assassinat amb les seves pròpies mans, que la diversitat d'opinions és algu natural en aquest món i s'ha d'entendre com tal, sense imposar res perquè aquest únicament és el somni desitjat d'uns quants; que la vida no està creada per matar sinó per viure-la.

Benvingut 2011

       Un altre diumenge al vespre melancòlic, una altre tarda pensativa, una altre oportunitat per reflexionar sobre qualsevol cosa. Sembla que aquesta vegada és diferent per travessar un altre any, sembla com si el fet de canviar de numero canviés completament la nostre vida. Però, al cap i a la fi tot és igual, només canvia la data. Encara que si mirem enrera i observem tot el que hem viscut ens assabentarem de la quantitat de coses que ens han passat, dels moments que mai oblidarem, dels canvis que hem realitzat, de qui érem i de qui som, dels que han marxat i han vingut, de la vida que portàvem abans i de la que portem ara.

       Tot és diferent. Els temps passa i no en som conscients. I ens canvia, el temps juntament amb les experiències personals fan que siguem persones diferents i que l'essencia de cada un de nosaltres desaparegui donat els canvis que adoptem al llarg de la nostre vida. Si ens preguntem qui som no obtindrem resposta, al menys, una resposta lògica. Realment, som allò que volem ser. Perquè al cap i a la fi les nostres decisions ens porten per camins traçats que semblen recorreguts per arribar al nostre objectiu final: la felicitat.

       Jo, personalment, faig la valoració del any plantejant-me si he sigut feliç o no. La resposta és ben clara: la felicitat individual la cerquem cada dia nosaltres mateixos a base de lluitar pel que més volem. Lluitar resulta fàcil per alguns encara que, personalment no m'agrada enfocar aquesta vida com una lluita sinó com una oportunitat de gaudir en qualsevol moment per trobar la felicitat en plenitud, encara que sigui en una calamitat. Però no crec que aquest sentiment sigui fruit únicament dels nosaltres esforços sinó també de la situació en la que ens trobem, aquesta moltes vegades inevitable. Però sempre ens hem de buscar el nostre petit racó a la vida i decorar-lo de detalls que ens facin feliços adornats sobretot per la gent que més estimem i; si més no, difuminar el dolor amb un somriure.

       Aquest 2010, com aquesta vida, ha estat canviant, inestable, engrescador, entusiasta, sorprenent, emocionant, divertit, somiador, tendre... Marxen alguns i venen d'altres. Plorem sense consol quan algú desapareix sigui per voluntat pròpia o no; i no valorem quan algú altre entra i ens il·lumina el camí sense demanar-li. Quan fem aquestes valoracions podem apreciar la magnifica sort que tenim alguns per sentir la escalfor diària dels més estimats. Estimar i se estimar és el que realment ens dona felicitat... tot el demés queda en segon plat. Però seguidament, jo faig una valoració de tot el que he après, d'allò que he aconseguit, d'on he fracassat i perquè però sobretot dels errors que he comès.

       Ens fem grans, cada dia una mica més, i sembla que això d'entregar-nos a la vida ens queda prou lluny com per fixar-nos en complir al dia a dia deixant aparcat les ganes de disfrutar. Diguin el que diguin les teories sobrenaturals, només tenim una vida i com a tal hem de saber que això s'acaba. Per tant, no hi ha cap altre condició que apreciar tot el que tenim i cuidar-ho per no perdre ni un sol instant. Jo, de moment és el que procuraré aquest 2011.

       Bon any a tothom!